La salut i el benestar:
un dret,
una responsabilitat,
una habilitat.
poise [poiz] noun, verb, poised, pois·ing.
nom
- Un estat d’equilibri, com en igualtat o en igual distribució del pes.
- Gràcia, aplom, elegància de moviments o d’actitud: p.e. moure’s amb gràcia, moure’s amb aplom.
- Una actitud ferma, de confiança en si mateix; compostura; bona relació amb si mateix: p.e. demostrar fermesa, en un grup.
- Estabilitat, solidesa: p.e. solidesa intel·lectual.
- Suspensió o vaivé, com un estat entre el repòs i el moviment, o entre dues fases del moviment: p.e. el vaivé de les marees.
verb
- Ajustar, mantenir o portar a un equilibri; equilibrar.
- Sostenir una cosa aguantada o enlairada, com per presentar-la o fer-la servir; p.e. sostenir una llança.
- Portar alguna cosa, sostenint-la d’una certa manera: p.e. caminava tot portant una gerra d’aigua sobre el cap.
- Estar en equilibri, equilibrat.
- Quedar-se suspès en l’aire, com un ocell.
“La Tècnica Alexander porta cap a un estat de llibertat i d’equilibri entre cos i ment que és la base per a qualsevol activitat eficaç.”
Aquest estat d’equilibri també és -potser per sorpresa nostra- una qualitat que podem cultivar, una habilitat que es pot aprendre i desenvolupar.
Poise, o aplom, és aquell estat on les coses, senzillament, funcionen. Dit d’una manera una mica més tècnica, és quan fem l’esforç adequat, en el moment adequat, de la manera adequada. Es tracta d’una condició òptima, des de la qual som capaços de valorar i de gaudir al màxim de les nostres capacitats i aptituds.
Per naturalesa, aquest estat d’equilibri és delicat i difícil de mantenir. Sorgeix quan els diferents elements d’un mateix funcionen en unitat i en harmonia. Ara bé, mantenir sincronitzades les dimensions física, intel·lectual i emocional de la persona no és tan fàcil. Sovint, involuntàriament, el nostre ecosistema intern s’altera, i amb ell també l’equilibri.
Un estat d’equilibri reduït limita o empobreix les nostres vides. Com a conseqüència o ens veiem obligats a fer més esforç a l’hora de realitzar les nostres activitats diàries, amb tensió i fatiga… o bé ens trobem a l’altre extrem, sentint-nos cansats i incapaços de generar l’energia necessària, propensos a rendir-nos. El grau d’equilibri determina en bona mesura la salut, el benestar i, evidentment, la qualitat de vida.
La Tècnica Alexander ens permet, de manera sistemàtica, pràctica i concreta, recuperar allò que F.M. Alexander va anomenar “l’herència suprema de l’home”: l’equilibri conscient.
En una classe individual de Tècnica Alexander, el professor ajuda l’alumne –mitjançant un suau contacte manual i algunes indicacions verbals– a sentir amb més claredat i consciència la nostra innata integritat psicofísica. Aprenem progressivament a reconèixer i promoure aquesta integritat, i el paper que hi juguen l’actitud i la intenció a l’hora de determinar la condició física en què ens trobem. Desenvolupem una organització neuromuscular més saludable i eficient, deixant gradualment enrera els hàbits anteriors. Aquesta nova organització ens permet:
- Reduir els desequilibris habituals del to muscular (tensió o flaccidesa excessius), que dificulten una respiració, una circulació i una digestió més saludables.
- Mantenir una manera d’estar i de fer –una postura dinàmica– que optimitzi la capacitat innata del nostre cos per a l’equilibri, la coordinació i el moviment.
En resum, aprenem a respectar el funcionament natural del cos i a fer-ne un ús adequat i conscient.