Sembla mentida la quantitat d’hores i la quantitat de feina callada que anem fent. Aquest treball no vol presses, ni gaire soroll.

Es tracta d’anar fent créixer una nova manera d’organització molt personal, i molt íntima de cadascú. I per aconseguir-ho cal un ambient de treball intens, però calmat; arriscat, però segur; estimulant, però assumible.

Aquest curs hem comptat amb algunes visites externes que ens han obert nous canals d’informació, de reflexió i d’estimulació en la nostra recerca.

És el cas de l’arquitecte Roger Tudó, alumne amb llarga experiència de Tècnica Alexander, que ens va oferir una seriosa reflexió sobre el valor de la organització fluida per damunt d’una estructura física fixe, i com la Tècnica Alexander no externalitza la solució, sinó que reconeix que la solució vé d’un mateix. També vàrem poder veure la Rut Bordés treballant amb una parella de futurs pares en el que ella anomena Eutokia, o com aplicar la Tècnica Alexander al treball de part.

I a l’abril, vàrem fer un curs intensiu d’una setmana de durada amb en Paolo Frígoli, amic i company des de fa 20 anys, professor italià de Tècnica Alexander (actualment director d’una escola de formació), Fisioterapeuta i Osteòpata crànio-sacral. La demanda que li havíem fet era: “Quina és l’anatomia humana que tot professor de Tècnica Alexander ha de saber, en quatre sessions”. I ho va fer!